Ja feia molts anys que en un bosc frondós d'arbres, arbustos i bestioles hi convivien diferents tribus. Aquestes, un cop l'any, s'apropaven al límit del bosc per rebre a tots els infants i joves encuriosits per descobrir aquell nou i misteriós lloc.
Els més atrevits, els que decidien travessar el límit, eren acollits per les tribus del bosc: els Follets, els Llops, els Raiers, els Pioners, els Claners i els Caps. Les tribus els feien entrega del seu símbol identitari com habitants de la zona: un fulard que sempre havien de dur posat al coll ja que representava la unió de totes les tribus i presentava els tres colors més significatius: el granat, que s'associava a la vitalitat i a les emocions de la vida representant l'esforç i el poder creatiu; el blau, que era símbol de la veritat, de la consciència i de l'equilibri, inspirava lleialtat, honestedat i tranquil·litat; i per últim el negre, que simbolitzava la fosca nit de passos tot fent d'aquesta festivitat una màgica concentració de tots els colors i, per tant, de tots els seus sentiments profunds.
​
Entrada la tarda, els habitants de les diferents tribus es reunien per preparar la promesa, un requisit essencial per poder-se capbussar en el somni fabulós de formar part de la comunitat del bosc.
Quan la foscor envaïa el cel, la comunitat del bosc, empesa per una força indescriptible, s'apropava al centre de l'indret on cada any se celebrava la festivitat anomenada Pas de Branca en una nit fascinant i inoblidable. Aquesta se celebrava amb el tòtem, un símbol que representava la unió i la saviesa de totes les tribus del bosc.
En aquesta festivitat, els infants i joves que havien culminat la seva etapa, havent assolit les seves promeses i conegut tot allò que la tribu els podia aportar i sent acompanyats per tots els seus companys, eren cridats pel tòtem màgic per entrar a la tribu que els pertocava. L'entrada a la tribu es feia saltant la llegendària Branca de Passos, essent ajudants pels qui serien els seus companys de tribu al llarg de l'any i ho feien amb un característic encaix de mans tot recitant la promesa de la tribu. També era aquest el moment perquè tots aquells que tot just començaven a viure al bosc trobessin el seu lloc, ja fos a follets, llops, raiers, pioners, claners o caps.
Els infants més petits, acollits per l'ancestral bosc aquell mateix dia i il·lusionats per fer nous amics i amigues i per compartir mil experiències, eren convidats a entrar a formar part de la tribu dels FOLLETS, qui amb la seva imaginació, omplien el bosc de somnis i il·lusió. Es passaven el dia jugant i cuidant el bosc de totes aquelles
persones que el destruïen. Eren els guardians de les rialles, de l'alegria... eren els encarregats de la supervivència del bosc.
Els follets vivien protegits, sota el seu símbol més preuat: el reflex del panda, símbol d'unió entre tots els follets, que van descobrir una tarda al voltant del riu i del qual van aprendre que tots junts podien assolir els seus objectius, fossin quins fossin. Això quedava palès a la seva promesa: “ TAN COM PUC; UN FOLLET MAI OBLIDARÀ EL SEU PANDA”.
​
Després d'anys observant la lluna i la fosca nit, el llop començava a entendre les constel·lacions i els seus moviments i, davant d'aquesta gran immensitat, començava a preguntar-se qui era, on era i què feia. Era en aquest moment quan necessitava orientar-se.
El llop estava llest i necessitava l'ajuda dels Raiers. Aquests posseïen la Rosa dels Vents que, entre tots, els havia d'ajudar a respondre les grans preguntes que es plantejarien i que els portarien a allà on ells decidissin. Ja que els Raiers eren grans treballadors, feien tot el que podien i més per aconseguir els seus objectius. Els Raiers feien de la cooperació i les ganes d'ajudar la seva existència i així, armats amb el seu rai, que tots havien construït, cuidat i que només ells podien fer funcionar i controlar, s'encarregaven, sempre amb moltes ganes i il·lusió, de cuidar els altres habitants del bosc i el bosc en si mateix. És per això que els Raiers prometien sense oblidar la seva experiència com a Follets i Llops.
"SEMPRE A PUNT; UN RAIER BUSCARÀ EL SEU NORD I MAI ABANDONARÀ EL SEU RAI".
El Pioner, després d'haver viscut milers d'aventures a les diferents tribus del bosc, s'apropava als Claners que tenien el desig d'ampliar totes les fronteres i descobrir nous camins, tot fent servei dins la comunitat del bosc, la qual protegien gràcies a la seva unió i la seva força.
Els Claners eren un grup de gent madura i compromesa i un riu de bones intencions i de mil projectes per començar. Era gent amb vitalitat i força, però que necessitava una petita empenta per poder dur a terme tot allò que s'havia proposat. Eren, de fet, els futurs Caps, i vivien aquesta última etapa de creixement dins del bosc amb una enorme intensitat. Era un últim pas, un moment en què tot el temps seria massa poc per a respondre totes aquelles preguntes inexplicables sobre el bosc i el seu funcionament. Malgrat el poc temps, el Claner es veia amb ganes, la força i l'empenta per respondre tot això i més i per això, la promesa de Claners és "FENT SERVEI; CAPACITAT" .
Per mantenir la màgia del bosc, dins del Consell de savis, se sentia la necessitat de produir-se canvis i de deixar pas a les noves generacions de caps. Era per això que, de tant en tant, alguns dels caps del estimat consell de savis decidia abandonar el bosc i descobrir el món exterior. Un món ple d'aventures i noves experiències que els farien créixer i descobrir nous camins.
​
La difícil decisió de deixar el bosc al principi feia por i generava inseguretat, era un nou destí al qual enfrontar-s'hi. Després de tant de temps vivint al bosc, de grans anècdotes, els i les caps havien après tantes coses que ja estaven preparats i preparades per compartir tots aquests coneixements amb altres persones i espais. Viure fora del bosc seguiria sent màgic i aventurer.
Els caps que decidien començar un nou viatge rebien el nom d'ex-caps. Aquesta tribu ja no formava part del bosc, però cada vegada que els necessitava tornaven per oferir el seu suport i ajuda.
​
Com prendre aquesta decisió no era tasca senzilla, tots aquells caps que volien sortir al món exterior ho feien la mateixa nit, la màgica nit de PASSOS. Aquella nit es donava als ex-caps que marxaven una petita capsa on dins es concentrava tota la màgia del bosc. Aquesta capseta servia perquè quan els ex-caps trobessin a faltar el cau, l'obrissin i reconnectessin amb els records de les diferents tribus del bosc. Perquè sentissin que el bosc pel qual tant havien treballat i del que tant havien après, mai els oblidaria. És per això que quan l'obrien podien trobar les rialles dels Follets, l'udol dels Llops, el rai dels Raiers, l'esperit crític dels Pioners, la vitalitat i la força dels Claners i, per últim, la saviesa dels Caps.
​
Un cop sortien de les profunditats del màgic bosc, ells i elles podien observar des de fora com el seu estimat bosc i les seves enèrgiques tribus seguien funcionant en plena harmonia i els hi produïa una gran alegria. Encara que no formessin part de les tribus del bosc en aquell moment, aquestes seguirien sent per sempre la seva família.
Es per això que ells i elles totes juntes es prometien: "FENT SERVEI. DINS MEU SEMPRE SEGUIRAN ELS VALORS DEL CAU, EL FULARD I TOTA LA SEVA MÀGIA"
Passats tres intensos anys d'experiències, el follet arribava al seu punt màxim d'alegria i entusiasme i era quan analitzava les seves vivències i experiències; era en aquest moment quan, seguint les petjades dels llops, s'apropava a la seva cova amb la intenció d'aprendre el seu udol i convertir-se finalment en llop.
Aquests vivien en manades, tots s'ajudaven entre ells i com més eren, més forts es tornaven. El que feia fort al llop era el treball en equip. L'udol dels llops era reconegut a molta distància i, quan aquest se sentia amenaçat, només calia un udol perquè tots anessin a ajudar-lo. Aquests també protegien els follets, espantant els esperits que els amenaçaven. El símbol que els representava a tots era la seva pròpia petjada, marca de la seva germanor, que els prometia localitzar-se fàcilment. Quan un llop veia les petjades dels seus germans sentia la calor del seu estol, la sentia dins del cor i ja no tenia por. Per això, cada any es prometien: " TAN COM PUC; UN LLOP MAI ESTARÀ SOL".
A mesura que el temps passava, el Raier cada cop sentia més dins seu la necessitat d'emprendre i gestionar els seus propis projectes dins del bosc.
Així és com aquest deixa enrere la tribu dels Raiers per passar a formar part del clan dels Pioners. Els Pioners, sense oblidar les experiències viscudes i emocions que havien adquirit a Follets, el treball en equip de Llops i amb l'orientació adquirida a la tribu dels Raiers, emprenien l'aventura de treballar amb les seves apreciades eines construint el seu propi esperit crític i perfilant la seva personalitat, tot creant un fort sentiment de grup. Els Pioners observaven el món, la complexitat del bosc, i reflexionaven i debatien diferents punts de vista, diferents opinions... tot plegat per arribar a un sol objectiu i acabar unint les seves veus en una sola. Sabien que per aconseguir el que volien i canviar les coses el secret estava en l'Acció i per això aquests joves es prometien: " SEMPRE A PUNT; UN PIONER ÉS QUI DECIDEIX SER".
Una vegada el Claner havia après el funcionament del Bosc i els seus reptes, se sentia insegur davant d'aquestes però, després de tot un any capacitant-se per protegir i vetllar per les tribus del Bosc, el Claner se sentia preparat per a formar part del Consell de Savis, que gestionaven tot l'entramat del bosc i aconseguien així conservar l'harmonia de la comunitat que convivia al bosc màgic. Eren els encarregats que el sistema trenqués i que Follets, Llops, Raiers, Pioners i Claners es mantinguessin per sempre més al bosc.
Tot i això, aquest consell de Savis no parava d'aprendre de totes les criatures i Tribus que formaven el bosc, des del Follet més petit al Claner més gran. I és per això que, any rere any, es prometien: " FENT SERVEI; EL QUE FA GRAN A UN CAP ÉS EL SOMRIURE D'UN INFANT".